INTRODUCCIÓ

Catalunya és una nació de set milions d’habitants que és avui una comunitat autònoma del Regne d’Espanya. Està situada al nord-est de la península Ibèrica, a la costa mediterrània, i fa frontera amb la República de França, dins la qual hi ha una part (el Rosselló, el Vallespir i l’anomenada Cerdanya francesa) que fins a mitjan segle XVII va pertànyer a Catalunya.

Des del segle XVIII ha estat el motor industrial espanyol i la porta d’entrada a la Península dels principals corrents de la modernitat i el progrés. Una balança fiscal desfavorable l’ha convertit, fins avui, en un país que ha ajudat a finançar el desenvolupament de les regions espanyoles menys afavorides. Això no ha servit, però, per generar un corrent de simpatia i estimació per part d’aquestes regions, i de manera especial dels governants espanyols, de tots els temps i de totes les ideologies, cap a Catalunya. Tampoc no hi ha contribuït el fet que Catalunya hagi acollit durant el segle XX centenars de milers de ciutadans espanyols que hi han trobat una sortida digna a les greus dificultats vitals que patien a les seves regions d’origen. Els catalans, en canvi, sempre hem considerat que aquests «nous catalans» han estat decisius per al desenvolupament econòmic de Catalunya i, per tant, han ajudat a millorar el benestar dels seus habitants.

Que la Història és una ciència social és una realitat que ningú no posa en dubte. Que la reflexió i l’anàlisi sobre el passat tenen sovint una projecció política no és menys cert. Que l’historiador, tot servint fins on sigui possible la veritat, té un compromís amb el seu país és quelcom que he assumit des del dia que vaig publicar els primers estudis sobre el passat català.

Aquestes consideracions, que tenen un valor universal, assoleixen una major intensitat a Catalunya, una nació sense estat propi, que en va tenir durant gairebé mil anys i que hauria de poder exercir el dret de tornar-ne a tenir si així ho volgués la majoria dels catalans.

Aquest llibre, redactat amb la més escrupolosa intenció de ser rigorós –si en algun moment no ho és prou, es deu a les naturals limitacions del gènere humà–, té una motivació social i política i respon a una infrangible voluntat de servir el país del seu autor.

Perquè així s’ha de considerar el desig de fer conèixer la trajectòria política –també social, econòmica i cultural– de Catalunya a un públic al més ampli possible. Aquest llibre ha estat concebut, doncs, per acostar el passat català, des dels temps més allunyats fins avui, als ciutadans de Catalunya sense excepció –sigui quin sigui el seu nivell previ de coneixement de la història pròpia–, sobretot a la comunitat educativa, des dels alumnes de secundària fins als estudiants universitaris.I, així mateix, i d’una manera especial –per això l’editor n’ha fet, per ara, traduccions al castellà, francès, anglès i alemany–, a aquells forasters que, en visitar Catalunya, se sentin atrets per tenir una versió sostenible del que ha estat aquest país al llarg dels seus milers d’anys d’existència. Aquest llibre pot ajudar-los a comprendre la raó que sosté avui les reivindicacions polítiques de molts catalans d’aconseguir una major autonomia i també la legitimitat que empara aquells que reclamen la independència de Catalunya.

Aquesta petita història d’un país també relativament petit té com a objectiu presentar en poques planes com es va configurar una nació dotada d’un estat propi que va tenir un paper no gens menyspreable a Europa durant segles. I també, i sobretot, de quina manera aquest estat va rebre agressions al llarg de dos segles fins a ser anorreat del tot al principi del segle XVIII.

El llibre explica així mateix l’esforç col·lectiu dels catalans per renéixer de les cendres i alçar-se, després de determinats moments ben malastrucs, per reconquerir allò que almenys tres dictadures repressives els havien intentat arrabassar: la consciència de ser un país diferenciat, una nació amb tots els elements que la defineixen com a tal i que té el dret d’autogovernar-se a través d’institucions pròpies.

La lluita amb els adversaris de Catalunya ha estat desigual i, per això, al llarg de tres-cents anys, mai no ha estat del tot favorable als catalans. No va ser-ho el 1931, en proclamar- se la Segona República i ser concedit a Catalunya el primer estatut d’autonomia de l’època contemporània, i tampoc no ho va ser quan, després de la mort del dictador Francisco Franco, Catalunya va aconseguir un nou estatut d’autonomia
amb àmplies competències d’autogovern.

Bé que, des de la desfeta de 1714, el país no havia viscut un període tan llarg de democràcia com el d’avui, ningú no podrà sostenir que això ja suposa la recuperació de la plenitud política que Catalunya posseïa abans de perdre les seves llibertats al principi del segle XVIII.

Aquest llibre, doncs, té com a objectiu ajudar el lector a comprendre. Res més. És molt, si ho aconsegueix, perquè comprendreés el primer pas per avançar. Avançar fins on vulgui la majoria. És per això que he dit que l’estudi de la Història té una funció social, cívica i política.

Per servir l’objectiu bàsic d’aquest llibre, no calia explicar- ho tot. No s’ha de judicar, doncs, per allò, àdhuc important, que hi manca, perquè aquesta és una aproximació a la història de Catalunya d’entre les moltes que serien possibles. Una aproximació compromesa amb l’objectiu expressat, i que té la intenció d’estar a l’abast de tothom.

Que aquest petit llibre no sigui inútil ni un simple producte cultural sense ànima és el que ha mogut l’autor i l’editor a publicar-lo. L’un i l’altre esperem haver-ho aconseguit.