 |
Catalunya és una nació de set milions d’habitants que és avui una comunitat autònoma del Regne d’Espanya.
Està situada al nord-est de la península Ibèrica,
a la costa mediterrània, i fa frontera amb la República de
França, dins la qual hi ha una part (el Rosselló, el Vallespir
i l’anomenada Cerdanya francesa) que fins a mitjan segle XVII
va pertànyer a Catalunya.
Des del segle XVIII ha estat el motor industrial espanyol
i la porta d’entrada a la Península dels principals corrents de
la modernitat i el progrés. Una balança fiscal desfavorable l’ha
convertit, fins avui, en un país que ha ajudat a finançar el
desenvolupament de les regions espanyoles menys afavorides.
Això no ha servit, però, per generar un corrent de simpatia
i estimació per part d’aquestes regions, i de manera especial
dels governants espanyols, de tots els temps i de totes les ideologies,
cap a Catalunya. Tampoc no hi ha contribuït el fet
que Catalunya hagi acollit durant el segle XX centenars de
milers de ciutadans espanyols que hi han trobat una sortida
digna a les greus dificultats vitals que patien a les seves regions
d’origen. Els catalans, en canvi, sempre hem considerat que
aquests «nous catalans» han estat decisius per al desenvolupament
econòmic de Catalunya i, per tant, han ajudat a
millorar el benestar dels seus habitants.
Que la Història és una ciència social és una realitat que
ningú no posa en dubte. Que la reflexió i l’anàlisi sobre el
passat tenen sovint una projecció política no és menys cert.
Que l’historiador, tot servint fins on sigui possible la veritat,
té un compromís amb el seu país és quelcom que he assumit
des del dia que vaig publicar els primers estudis sobre el
passat català.
Aquestes consideracions, que tenen un valor universal,
assoleixen una major intensitat a Catalunya, una nació sense
estat propi, que en va tenir durant gairebé mil anys i que hauria
de poder exercir el dret de tornar-ne a tenir si així ho volgués
la majoria dels catalans.
Aquest llibre, redactat amb la més escrupolosa intenció de
ser rigorós –si en algun moment no ho és prou, es deu a les
naturals limitacions del gènere humà–, té una motivació
social i política i respon a una infrangible voluntat de servir el
país del seu autor.
Perquè així s’ha de considerar el desig de fer conèixer la
trajectòria política –també social, econòmica i cultural– de
Catalunya a un públic al més ampli possible. Aquest llibre
ha estat concebut, doncs, per acostar el passat català, des dels
temps més allunyats fins avui, als ciutadans de Catalunya
sense excepció –sigui quin sigui el seu nivell previ de coneixement
de la història pròpia–, sobretot a la comunitat educativa,
des dels alumnes de secundària fins als estudiants universitaris.I, així mateix, i d’una manera especial –per això
l’editor n’ha fet, per ara, traduccions al castellà, francès, anglès
i alemany–, a aquells forasters que, en visitar Catalunya, se
sentin atrets per tenir una versió sostenible del que ha estat
aquest país al llarg dels seus milers d’anys d’existència. Aquest
llibre pot ajudar-los a comprendre la raó que sosté avui les reivindicacions
polítiques de molts catalans d’aconseguir una
major autonomia i també la legitimitat que empara aquells
que reclamen la independència de Catalunya.
Aquesta petita història d’un país també relativament
petit té com a objectiu presentar en poques planes com es
va configurar una nació dotada d’un estat propi que va tenir
un paper no gens menyspreable a Europa durant segles. I
també, i sobretot, de quina manera aquest estat va rebre
agressions al llarg de dos segles fins a ser anorreat del tot al
principi del segle XVIII.
El llibre explica així mateix l’esforç col·lectiu dels catalans
per renéixer de les cendres i alçar-se, després de determinats
moments ben malastrucs, per reconquerir allò que
almenys tres dictadures repressives els havien intentat arrabassar:
la consciència de ser un país diferenciat, una nació
amb tots els elements que la defineixen com a tal i que té el
dret d’autogovernar-se a través d’institucions pròpies.
La lluita amb els adversaris de Catalunya ha estat desigual
i, per això, al llarg de tres-cents anys, mai no ha estat
del tot favorable als catalans. No va ser-ho el 1931, en proclamar-
se la Segona República i ser concedit a Catalunya el
primer estatut d’autonomia de l’època contemporània, i tampoc
no ho va ser quan, després de la mort del dictador Francisco
Franco, Catalunya va aconseguir un nou estatut d’autonomia
amb àmplies competències d’autogovern.
Bé que, des de la desfeta de 1714, el país no havia viscut
un període tan llarg de democràcia com el d’avui, ningú
no podrà sostenir que això ja suposa la recuperació de la plenitud
política que Catalunya posseïa abans de perdre les seves
llibertats al principi del segle XVIII.
Aquest llibre, doncs, té com a objectiu ajudar el lector a
comprendre. Res més. És molt, si ho aconsegueix, perquè comprendreés el primer pas per avançar. Avançar fins on vulgui
la majoria. És per això que he dit que l’estudi de la Història
té una funció social, cívica i política.
Per servir l’objectiu bàsic d’aquest llibre, no calia explicar-
ho tot. No s’ha de judicar, doncs, per allò, àdhuc important,
que hi manca, perquè aquesta és una aproximació a la
història de Catalunya d’entre les moltes que serien possibles.
Una aproximació compromesa amb l’objectiu expressat, i que
té la intenció d’estar a l’abast de tothom.
Que aquest petit llibre no sigui inútil ni un simple producte
cultural sense ànima és el que ha mogut l’autor i l’editor
a publicar-lo. L’un i l’altre esperem haver-ho aconseguit. |
 |